Hi ha moltes maneres d’entendre el disseny, i la seva dimensió ètica, que Bruno Latour vincula al fet de poder distingir entre el bon i el mal disseny, ens obliga a qüestionar-nos constantment allò què fem.
Aquest web agrupa i ordena algunes de les idees, que de tant en tant es materialitzen en forma de llums, mobles i altres productes de la mà del dissenyador industrial, Màster d’Investigació en Art i Disseny, Jordi Blasi.
Els humans formem part d’una xarxa de nexes on les convencions, normes i rituals es formen, es mantenen i es modifiquen articulant espais i objectes materials. On la matèria esdevé un mediador imprescindible de les complexes relacions socials en les què els objectes actuen com a agents amb trajectòries, propensions i tendències pròpies. El disseny, incidint en com interaccionem amb els objectes, qüestionant i interpelant les antigues maneres de fer, té la capacitat de condicionar aquest conglomerat de relacions.
Al relacionar-nos amb el món, hi trobem coses. Coses que aprehenem, que copsem mentalment, que simplement coneixem. Coses amb les que ens relacionem i que hi donem caràcter de valor. A partir d’aquesta relació amb les coses, coneixem la noció del món. Martin Heidegger considera que aquesta relació s’estableix únicament a partir de la utilitat: els objectes hi són per tal de servir-nos. Sara Ahmed considera, no obstant, que les relacions que les persones establim amb els objectes, es fonamenten de l’empatia.
A l’Ontologia Orientada als Objectes, Graham Harman sitúa en un mateix pla tot allò existent. Tots ens trobem en un mateix nivell ontològic, res ni ningú és més important que un altre subjecte o objecte. Aquesta corrent de pensament rebutja el privilegi de l’existència humana sobre l’existència d’objectes no humans i sosté que els objectes existeixen independentment de la percepció que en tenim d’ells, qüestionant la relació que cada entitat manté amb si mateixa, a partir d’elements universalment compartits, que constitueixen la seva identitat.
Com a dissenyadors, tenim la missió de projectar objectes que ajudin a les persones en el seu dia a dia, definint productes comprensibles que dialoguin amb els usuaris establint amb ells vincles emocionals que predisposin a una relació duradora.
Objectes útils i bells, en el sentit ètic, a la manera de Plató, en relació a l’entusiasme que genera la possibilitat de construir una realitat millor, com suggereix Peter Sloterdijk, o com aquella escletxa entre l’objecte real i les seves qualitats sensibles, tal i com Graham Harman interpreta la idea de bellesa.
Al llibre Noves d'enlloc, William Morris esbossa un futur on el món se’ns presenta més just, sense classes, diners, ni comerç competitiu, on l’artesania s’imposa a les màquines i les persones viuen feliçment produint estrictament allò que els és necessari. La visió utòpica de Morris menysté el potencial de la indústria per fer accessibles els objectes a partir d’una fabricació més eficient.
S’anticipa però al col·lapse en el que, davant l’amenaça ecològica pel canvi climàtic, veiem avui perillar les condicions materials de la nostra pròpia existència. Una nova realitat que ens obliga com a dissenyadors a deixar de legitimar el poder i prendre consciència de la nostra vulnerabilitat.
eng
es